Jordi Ojeda<\/p>\n\n\n\n
El 14 d’agost de 2026, el jurat de l’Associaci\u00f3 Catalana de la Cr\u00edtica i la Escriptura Cinematogr\u00e0fica (ACCEC) va atorgar el Premi de la Cr\u00edtica de la 16a edici\u00f3 de l’Atl\u00e0ntida Mallorca Film Fest a la pel\u00b7l\u00edcula YES (KEN, 2025), amb gui\u00f3 i direcci\u00f3 del cineasta israeli\u00e0 exiliat Nadav Lapid. El jurat, integrat pels periodistes Marla Jacarilla, V\u00edctor Dalmau i Agus Izquierdo, va recon\u00e8ixer per unanimitat l’obra amb la seg\u00fcent decisi\u00f3: \u00abPer convertir el cinema en una radical eina que confronta l’audi\u00e8ncia amb el genocidi. Per la seva arriscada posada en escena. Per portar el cinema contemporani al l\u00edmit\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
La traject\u00f2ria internacional del llargmetratge s’ha caracteritzat per un notable impacte en festivals i per la polaritzaci\u00f3 del p\u00fablic. El maig de 2025, la pel\u00b7l\u00edcula va tenir la seva estrena mundial a la 57a edici\u00f3 de la Quinzena dels Realitzadors del Festival de Canes, on es va consolidar com una de les apostes m\u00e9s valentes de l’any. Poc despr\u00e9s, la m\u00edtica revista Cahiers du cin\u00e9ma<\/em> la va incloure entre els deu millors t\u00edtols de l’any.<\/p>\n\n\n\n Mesos despr\u00e9s, l’octubre de 2025, va competir a la Secci\u00f3 Oficial de la 70a Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (SEMINCI). La seva projecci\u00f3 oficial, programada per al divendres 31 d’octubre de 2025, va estar envoltada d’un clima d’alta tensi\u00f3 social a causa de les manifestacions propalestines a la catifa vermella, la qual cosa va motivar un desplegament policial sense precedents. Malgrat la tensi\u00f3, la muntadora Nili Feller es va emportar el Premi Jos\u00e9 Salcedo al Millor Muntatge per \u00abla mil\u00b7lim\u00e8trica seq\u00fcenciaci\u00f3 r\u00edtmica del metratge\u00bb. Setmanes abans, el setembre de 2025, la cinta havia sumat importants nominacions t\u00e8cniques a la gala dels Premis Ophir de l’Acad\u00e8mia de Cinema d’Israel enfront del descontentament de l’aparell governamental, obtenint finalment les estatuetes a Millor Muntatge i Millor Banda Sonora.<\/p>\n\n\n\n YES s’articula en tres actes que narren la caiguda dels seus protagonistes. El primer, \u00abLa bona vida\u00bb, retrata amb mordacitat l’exc\u00e9s de les mecenes acomodades de Tel-Aviv, amb una parella d’artistes \u2014un m\u00fasic (Y.) i una ballarina (Yasmin)\u2014 redu\u00efda a entreteniment per a les elits del pa\u00eds. El segon acte, titulat \u00abEl cam\u00ed\u00bb, altera de manera dr\u00e0stica el ritme visual: el protagonista inicia un viatge existencial cap a la frontera amb Gaza, com a inspiraci\u00f3 per complir un enc\u00e0rrec oficial: compondre un himne d’enaltiment nacionalista. Finalment, el tercer acte es centra en la cru\u00eflla moral del m\u00fasic: cedir davant la propaganda a canvi de tranquil\u00b7litat o rebel\u00b7lar-se contra el poder.<\/p>\n\n\n\n El mateix Nadav Lapid aclareix el sentit de la hist\u00f2ria a trav\u00e9s del seu t\u00edtol en hebreu, Ken<\/em> (\u00abS\u00cd\u00bb). Despr\u00e9s d’anys retratant personatges en constant rebel\u00b7lia, Lapid explora qu\u00e8 passa quan un creador claudica per ser acceptat pel sistema. A la pantalla, aquest assentiment funciona com a met\u00e0fora de la complicitat social amb la guerra. Tanmateix, el director mant\u00e9 un tret de resist\u00e8ncia en batejar el protagonista com a Y., la pronunciaci\u00f3 del qual remet al why?<\/em> (\u00abper qu\u00e8?\u00bb) anglosax\u00f3. Una prova que, sota l’obedi\u00e8ncia, sempre perviu un \u00faltim dubte \u00e8tic.<\/p>\n\n\n\n En el pla est\u00e8tic, la pel\u00b7l\u00edcula beu directament del llegat de Jean-Luc Godard (1930-2022). Lapid assumeix la influ\u00e8ncia del director franc-su\u00eds en combinar text en pantalla i ideologia, sobreimprimint el terme \u00abYES!\u00bb, tallant el pla de sobte i fent que els actors parlin a c\u00e0mera per encarar l’espectador. La pres\u00e8ncia constant de la bandera israeliana acaba de reblar el to provocador de la proposta.<\/p>\n\n\n\n La pol\u00e8mica finan\u00e7aci\u00f3 del projecte respon al complex escenari cultural israeli\u00e0. Que la cinta reb\u00e9s fons estatals \u2014la qual cosa va provocar crides al boicot d’activistes internacionals\u2014 es deu a subvencions autom\u00e0tiques fixades per llei, alienes al Govern de Netanyahu. Aix\u00f2 no obstant, en comprovar la duresa del film, les distribu\u00efdores comercials israelianes li van vetar l’entrada a les sales.<\/p>\n\n\n\n Aquesta censura econ\u00f2mica i institucional va obligar la producci\u00f3 a tra\u00e7ar un circuit d’exhibici\u00f3 clandestina i alternativa dins de les fronteres d’Israel. Per esquivar el bloqueig comercial i el risc latent de confiscaci\u00f3 del material f\u00edlmic per motius de seguretat nacional, Lapid i els seus col\u00b7laboradors van distribuir c\u00f2pies digitals encriptades a trav\u00e9s de xarxes independents de resist\u00e8ncia cultural. Despr\u00e9s del seu aclamat pas oficial pel Festival de Cinema de Jerusalem, la cinta va acabar projectant-se de manera semiclandestina en sales independents i en passes privats organitzats en soterranis i espais alternatius, consolidant l’obra com un verdader fenomen de la dissid\u00e8ncia cultural.<\/p>\n\n\n\n Lapid reconeix que el marc conceptual i iconogr\u00e0fic de la pel\u00b7l\u00edcula s’inspira en les arts pl\u00e0stiques del per\u00edode d’entreguerres del segle passat. En concret, utilitza expl\u00edcitament com a eix de la seva posada en escena el llen\u00e7 Els pilars de la societat<\/em> (Die St\u00fctzen der Gesellschaft<\/em>, 1926), obra cabdal del pintor expressionista alemany George Grosz (1893-1959). La influ\u00e8ncia s’evidencia en l’aspecte tem\u00e0tic, ja que, aix\u00ed com Grosz va retratar de manera grotesca l’elit de la Rep\u00fablica de Weimar com a art\u00edfexs cecs que van aplanar el terreny per a l’ascens del feixisme, Lapid tra\u00e7a un paral\u00b7lel directe amb la intel\u00b7lectualitat adinerada de Tel-Aviv, a la qual acusa \u00abd’indifer\u00e8ncia burgesa i hedonisme mentre es desenvolupen trag\u00e8dies humanes a pocs quil\u00f2metres\u00bb. En el pla visual, la pel\u00b7l\u00edcula assimila aquest estil formal a trav\u00e9s del que el cineasta defineix com un \u00abexpressionisme modern\u00bb: l’\u00fas d’una c\u00e0mera convulsa, angulacions extremes i una caracteritzaci\u00f3 hiperb\u00f2lica i deformada dels personatges de la jerarquia estatal.<\/p>\n\n\n\n Aquest univers s’expandeix dram\u00e0ticament a trav\u00e9s dels personatges secundaris, concebuts com un cor d’arquetips socials de la banalitat. Entre ells destaca Yasmin, la dona del protagonista, la dansa i l’hedonisme corporal de la qual encarnen la fugida est\u00e8tica d’una burgesia liberal que prefereix el refugi art\u00edstic al comprom\u00eds moral. Davant d’ella se situa el bloc despersonalitzat dels bur\u00f2crates governamentals, funcionaris que instrumentalitzen la creaci\u00f3 art\u00edstica reduint-la a un simple tr\u00e0mit administratiu.<\/p>\n\n\n\n El paper principal va recaure en Ariel Bronz, un reconegut i pol\u00e8mic dramaturg i creador de l’avantguarda alternativa israeliana. Escollit per Lapid a causa del seu hist\u00f2ric activisme contracorrent \u2014el qual ja li havia costat investigacions policials pr\u00e8vies el 2016 per les seves provocadores protestes art\u00edstiques a favor de la llibertat d’expressi\u00f3, quan va ser detingut per introduir-se una bandera entre els glutis en un dels seus espectacles\u2014, Bronz dota el seu personatge d’una visceralitat inc\u00f2moda.<\/p>\n\n\n\n El dest\u00ed de l’actor i el de la mateixa pel\u00b7l\u00edcula van quedar tr\u00e0gicament entrella\u00e7ats m\u00e9s enll\u00e0 de la pantalla. El 17 de setembre de 2025, en la mateixa setmana en qu\u00e8 la cinta competia als Premis Ophir de l’Acad\u00e8mia de Cinema israeliana, la divisi\u00f3 de delictes cibern\u00e8tics de la policia va irrompre de matinada al domicili de Bronz a Tel-Aviv, procedint a la seva detenci\u00f3 formal sota la greu acusaci\u00f3 d’incitaci\u00f3 al terrorisme arran d’un poema sat\u00edric dissident que l’artista havia publicat setmanes enrere a les seves xarxes socials.<\/p>\n\n\n\n Per ser lliberat, Bronz va haver de esborrar qualsevol rastre dels seus escrits a internet, dels seus manuscrits i dels seus dispositius electr\u00f2nics, i afrontar una multa de 10.000 x\u00e9quels (prop de 3.000 euros). Aquest arrest real va provocar una immediata reacci\u00f3 de condemna internacional per part de Nadav Lapid, en la qual el cineasta va denunciar p\u00fablicament l’assetjament estatal i l’asf\u00edxia democr\u00e0tica que pateixen els creadors dissidents. La cr\u00edtica internacional no va trigar a destacar la profunda paradoxa que envoltava el cas: mentre a la ficci\u00f3 cinematogr\u00e0fica el protagonista pateix un col\u00b7lapse moral per veure’s for\u00e7at a posar m\u00fasica a un poema propagand\u00edstic estatal que clama per la destrucci\u00f3 de Gaza, a la vida real l’actor era empresonat i censurat per escriure un poema sat\u00edric que q\u00fcestionava el discurs violent del seu propi govern, convertint el seu cas en el reflex directe de la pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n\n\n\n El missatge pol\u00edtic esclata en el tram final amb l’\u00fas de la pe\u00e7a l\u00edrica La Germanor<\/em> (Hareut<\/em>, 1949), un poema ic\u00f2nic del poeta, periodista i cineasta Haim Gouri (1923-2018), un dels m\u00e9s influents de la hist\u00f2ria moderna d’Israel. Tradicionalment considerat un himne solemne de dol i fraternitat militar en commemoraci\u00f3 de la guerra de 1948, els versos s\u00f3n sotmesos en el llargmetratge a una mutaci\u00f3 propagand\u00edstica perversa, reproduint un fet infame real.<\/p>\n\n\n\n En els cr\u00e8dits finals, Lapid informa l’espectador de la intenci\u00f3 de la seva acci\u00f3: \u00abEl novembre de 2023, durant la invasi\u00f3 israeliana de Gaza, una organitzaci\u00f3 anomenada The Civilian Front<\/em> (El Front Civil<\/em>), va llan\u00e7ar una can\u00e7\u00f3 acompanyada d’un videoclip, titulat La can\u00e7\u00f3 de la generaci\u00f3 de la vict\u00f2ria<\/em>. \u00c9s una versi\u00f3 distorsionada de la can\u00e7\u00f3 La Germanor<\/em>, una de les can\u00e7ons commemoratives fundacionals de l’Estat d’Israel. El Front Civil va usar una melodia semblant a l’original, de Sasha Argov (1914-1995), i va distorsionar per complet la lletra i la intenci\u00f3 de l’autor\u00bb. Aix\u00f2 es va fer sense el consentiment ni l’autoritzaci\u00f3 de la fam\u00edlia Gouri.<\/p>\n\n\n\n La pel\u00b7l\u00edcula inclou \u00edntegrament l’esmentat videoclip, malgrat la ferma oposici\u00f3 de la fam\u00edlia del poeta. El v\u00eddeo de la can\u00e7\u00f3 mostra nens petits (els rostres dels quals han estat desenfocats a la pel\u00b7l\u00edcula) interpretant amb naturalitat les estrofes reals del pol\u00e8mic text actualitzat. En mostrar la inf\u00e0ncia entonant frases que anticipen l’aniquilaci\u00f3 absoluta de la poblaci\u00f3 de Gaza, Lapid exposa \u00abla deshumanitzaci\u00f3 institucional contempor\u00e0nia, desposseint el poema original del seu car\u00e0cter eleg\u00edac per transformar-lo en un s\u00edmptoma expl\u00edcit d’endoctrinament bel\u00b7licista\u00bb.<\/p>\n\n\n\n