En el segle XIX es va imposar la idea que la rutina humana podia dividir-se en vuit hores de treball, vuit hores d’oci i altres vuit de descans. Avui dia, aquesta visi\u00f3 continua vigent, i quant al somni, s’ha convertit en una recomanaci\u00f3 de fullets pedi\u00e0trics i guies de salut p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n
Una revisi\u00f3, publicada per Brain Medicine, ha emprat estudis antropol\u00f2gics, hist\u00f2rics i gen\u00f2mics per a investigar si les societats preindustrials dormien m\u00e9s o menys hores que els humans actuals.<\/p>\n\n\n\n
L’estudi va observar que les persones que viuen sense llum el\u00e8ctrica en tres societats de ca\u00e7adors \u2013 recol\u00b7lectors de diferents continents dormien entre sis, quatre i set hores a la nit, xifres que no van superar la mitjana dels pa\u00efsos industrialitzats i que, despr\u00e9s de diverses comparacions, eren fins i tot inferiors.<\/p>\n\n\n\n
\u201cContinuem preguntant-nos si dormim menys que els nostres avantpassats, per\u00f2 aquesta no \u00e9s la pregunta correcta\u201d, expressa el primer autor del treball i investigador de la Universitat de Chandigarh (l’\u00cdndia), Pandi erumal. \u201cSi comparem les dades de camp amb els registres d’arxiu i les dades gen\u00f2miques, la qual cosa distingeix al somni industrial del preindustrial \u00e9s quan es produeix i amb quina fiabilitat es repeteix. No quantes hores dura\u201d, expressa.<\/p>\n\n\n\n
En aquest sentit, el seu estudi va revelar que la industrialitzaci\u00f3 va retardar el descans, el va desregular, va afeblir nostra la sincronitzaci\u00f3 amb la llum natural i va afavorir la proliferaci\u00f3 trastorns del son. El nombre total d’hores de somni va ser l’indicador que menys va canviar.<\/p>\n\n\n\n
Abans es pensava que els europeus preindustrials dormien en blocs separats per una o dues hores de vig\u00edlia en la qual podien dedicar-se a l’oraci\u00f3, la contemplaci\u00f3, les relacions sexuals o les tasques dom\u00e8stiques. En aquesta recerca, els autors no ho van descartar per\u00f2 van matisar que l’an\u00e0lisi de l’expressi\u00f3 \u2018primer somni\u2019 podia tenir diversos significats en els escrits de l’Edat Moderna.<\/p>\n\n\n\n
En concret, no denotava de manera necess\u00e0ria una estructura fixa en dues parts; podia referir-se a un primer per\u00edode ininterromput, al m\u00e9s profund, o al somni que es produeix durant la primera meitat d’un torn de nit.<\/p>\n\n\n\n
Aquest estudi exposa que el somni preindustrial no estava segmentat d’una manera uniforme i que els patrons de descans responien a l’ecologia local de la llum, el clima, el treball i la vida social en la qual es donava en aquelles zones.<\/p>\n\n\n\n
D’altra banda, si la hist\u00f2ria q\u00fcestiona la regla de les vuit hores des del seu punt de vista, la gen\u00e8tica tamb\u00e9 ho fa des del seu.<\/p>\n\n\n\n
Un dels estudis analitzats en aquesta revisi\u00f3 va mostrar que el gen DEC2 \u2013tamb\u00e9 conegut com BHLHE41\u2013 es va identificar en una fam\u00edlia que dormia aproximadament sis hores cada nit sense mostrar s\u00edmptomes de privaci\u00f3 del somni.<\/p>\n\n\n\n
En observar aquest fenomen en ratolins, els autors es van adonar que aquests rosegadors, que dormien menys tant en els cicles REM com en els no REM, no mostraven cap deterioraci\u00f3 conductual, motor ni cognitiu.<\/p>\n\n\n\n
La conclusi\u00f3 cl\u00ednica a la qual van arribar va ser que el somni curt, provocat per una variant gen\u00f2mica validada, hauria de recon\u00e8ixer-se com un fenotip no patol\u00f2gic perqu\u00e8 les persones sanes que el posseeixin no se sotmetin a proves m\u00e8diques innecess\u00e0ries ni a correccions conductuals.
<\/p>\n\n\n\n
La clau que assenyala aquesta recerca es troba en la hipocretina o orexina. Les neurones que la produeixen en l’hipot\u00e0lem lateral es projecten cap als nuclis monoamin\u00e9rgics i colin\u00e8rgics; i mantenen l’estat de vig\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n
La variant DEC2 augmenta l’expressi\u00f3 d’orexina en ratolins transg\u00e8nics; i algunes esp\u00e8cies de peixos com el Astyanax mexicanus, que van perdre la capacitat de dormir en coves distintes de manera independent, mostren una senyalitzaci\u00f3 de hipocretina potenciada en comparaci\u00f3 amb els seus parents que habiten en la superf\u00edcie.<\/p>\n\n\n\n
En l’actualitat, s’aplica cl\u00ednicament en forma d’antagonistes duals dels receptors d’orexina receptats per a l’insomni.<\/p>\n\n\n\n
Fora del laboratori, els desavantatges socioecon\u00f2mics dels barris prediuen una menor efici\u00e8ncia del somni i un major estat de vig\u00edlia nocturna, fins i tot despr\u00e9s controlar els factors individuals.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, el canvi clim\u00e0tic actua com a amplificador d’aquest fenomen. La recerca assenyala que, en un escenari d’altes emissions, la calor podria suposar entre sis i catorze nits de somni insuficient per cada cent persones a l’any entre 2050 i 2099 als Estats Units, la qual cosa afectaria amb una major duresa a les persones amb ingressos m\u00e9s baixos i a les regions m\u00e9s c\u00e0lides.<\/p>\n\n\n\n
\u201cEl somni no es distribueix com la gent pensa\u201d, apunta el coautor de l’estudi i investigador la Universitat del Golf Ar\u00e0bic (Bahrain), Haitham Jahrami \u201cEl soroll, la llum, la calor i la qualitat de l’habitatge afecten amb major intensitat a les persones menys capaces de protegir-se\u201d, conclou l’expert.<\/p>\n\n\n\n
Font: SINC<\/strong><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una recerca empra l’antropologia, la hist\u00f2ria i la gen\u00e8tica per a argumentar que m\u00e9s enll\u00e0 de la quantitat d’hores, els h\u00e0bits i la regularitat del somni s\u00f3n factors m\u00e9s importants a l’hora de caracteritzar el descans de les societats preindustrials. En el segle XIX es va imposar la idea que la rutina humana podia dividir-se […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":49,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"class_list":["post-48","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sociologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cgtbaixllobregat.info\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/48","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cgtbaixllobregat.info\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cgtbaixllobregat.info\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgtbaixllobregat.info\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgtbaixllobregat.info\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=48"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cgtbaixllobregat.info\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/48\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":50,"href":"https:\/\/cgtbaixllobregat.info\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/48\/revisions\/50"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgtbaixllobregat.info\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/49"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cgtbaixllobregat.info\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=48"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cgtbaixllobregat.info\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=48"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cgtbaixllobregat.info\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=48"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}