EsCultura dona continuïtat a un negoci amb quatre dècades d’història amb l’acompanyament de L’Ateneu Cooperatiu La Col·lectiva Joana Junyent i Rofes Una fàbrica de ceràmica amb prop de quaranta anys d’història continuarà activa gràcies a les seves pròpies treballadores. Davant la jubilació dels antics propietaris, sis dones que ja formaven part de l’equip han assumit el relleu del negoci i l’han convertit en una cooperativa gràcies a l’acompanyament de La Col·lectiva, l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Així neix EsCultura, un projecte que manté l’activitat industrial al municipi i obre una nova etapa sota un model de propietat i gestió col·lectives. El taller es troba a la Carretera del Mig, un dels espais que tradicionalment havia concentrat bona part de l’activitat industrial de l’Hospitalet de Llobregat i que actualment es troba immers en un procés de reconversió d’usos. Per a La Col·lectiva, entitat que ha acompanyat les treballadores durant el procés, que una activitat productiva pugui continuar en aquest entorn té una rellevància especial. “Per a nosaltres és molt important que hi hagi un relleu cooperatiu d’una empresa de producció fabril a la ciutat en un espai de resistència que, precisament, està en procés de reconversió”, han explicat les membres de l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, Andrea Carrión i Laia Ramos. EsCultura pren el relleu d’una empresa que ha estat activa durant unes quatre dècades. Els seus inicis estan vinculats a la producció de souvenirs que es venien en petites parades de la Rambla de Barcelona, però amb el temps el taller va anar especialitzant-se i va començar a treballar també per al sector de la ceràmica i per a museus. Actualment, l’activitat combina la producció de peces per a institucions culturals amb encàrrecs vinculats al turisme. El nou projecte està format per les sis treballadores de l’empresa, que ja coneixien el funcionament del taller. Totes elles són ceramistes formades a Catalunya i tenen una trajectòria vinculada a l’artesania, un coneixement que ara traslladen a una empresa que manté una dimensió productiva industrial. De treballadores a sòcies cooperativistes La transformació del negoci no ha consistit només a evitar-ne el tancament. Les treballadores han passat de ser assalariades a convertir-se en sòcies de treball i assumir la responsabilitat sobre el futur de l’empresa. “El principal canvi són més beneficis per a les persones que abans eren treballadores i ara són sòcies, sobretot en democràcia i presa de decisions”, assenyalen des de La Col·lectiva. Ara, amb el nou model cooperatiu, les treballadores podran decidir col·lectivament com organitzen la seva activitat, com governen l’empresa i cap a on volen orientar-la. El canvi de propietat també pot obrir una nova etapa empresarial. El relleu generacional, expliquen Ramos i Carrión, pot comportar canvis en l’orientació del negoci, l’exploració de nous clients o la incorporació de noves línies de treball. Alhora, la forma cooperativa pot facilitar una relació més estreta amb l’entorn i amb l’ecosistema de l’economia social i solidària de la ciutat. En aquest procés de transformació interna, La Col·lectiva ha tingut un paper de suport en diferents àmbits. L’Ateneu va rebre inicialment la petició de les treballadores, que coneixien poc el model cooperatiu, però volien explorar aquesta via per donar continuïtat al taller. A partir d’aquí, l’acompanyament ha inclòs també l’estudi de la viabilitat econòmica i tècnica, la cerca de vies de finançament, l’assessorament jurídic i la interlocució amb els antics propietaris. Mantenir l’activitat industrial de la ciutat Per a La Col·lectiva, el cas d’EsCultura mostra una de les possibilitats que ofereix el cooperativisme davant la desaparició de negocis quan arriben processos de jubilació. En lloc de tancar l’activitat o traspassar-la a un altre operador, les mateixes treballadores han pogut assumir-ne la propietat i mantenir els llocs de feina. “És el primer procés de relleu cooperatiu exitós que hem portat”, expliquen. I afegeixen: “Sobretot, es tracta d’un projecte important, ja que pertany a un eix i sector tan estratègic com és l’industrial, que ara mateix resulta clau per a l’economia solidària i el cooperativisme”. Així doncs, l’Ateneu defensa que aquest tipus de processos poden ser una alternativa per preservar activitat econòmica arrelada al territori. “És imprescindible donar visibilitat al fet que aquestes iniciatives poden ser exitoses i que la forma cooperativa pot ser també una manera de mantenir llocs de feina i la producció industrial localitzada”, remarquen. Per aquest motiu, La Col·lectiva reconeixerà a finals de setembre el projecte d’EsCultura, concedint-li el premi Rosita a l’impuls del cooperativisme, un guardó que l’Ateneu atorga anualment. Font: Jornal.cat
